SESSIÓ 6 (14.03.2019)

Som la Laura Benlloch, la Irene Hernández i la Laura Rodríguez. A continuació, posem a la vostra disposició un recull de les aportacions realitzades a la sessió d'avui. 

Ha estat una sessió sincrònica mitjançant la plataforma meet google. Cal especificar què quan parlem de sincrònic fem referència al fet d'estar totes connectades en el mateix moment i s’estableix la connexió online. L’objectiu de la sessió ha estat el d’activar un criteri d’observació a les pràctiques, què es descriu a continuació.

El tema tractat ha estat el Diagnòstic Tecnopedagògic.

El concepte de diagnòstic tecnopedagògic va sorgir a partir de la publicació d'un article a la revista Aloma, on es va mostrar la necessitat de les escoles pel que fa a la seva preparació en la integració de la tecnologia dins dels processos d'ensenyament-aprenentatge. L'article exposava que el més important era la creació d’un instrument d’avaluació de maduresa tecnopedagogica anomenat diagnostic tecnopedagògic que es desenvolupa a partir de 4 àmbits. L’objectiu d’aquesta eina és conèixer en quin punt es troba l’escola i veure com a partir d’aquest diagnostic podem plantejar un pla TAC de centre.

Les 4 dimensions es poden definir en:

1. Avaluar el nivell de dotació tant d’infraestructures com equipaments i el programari del centre.

2. Usos didàctics que faig de la tecnologia de la qual disposa el centre (ús didàctic, com s'incorporen).

3. Si existeixen o no plans d'innovació i quins son (sempre han de complir els suports de les tic

enfocats des de l'ús de la tecnologia).

4. Detectar els elements del centre que poden facilitar o dificultar lus de les tics, ens ajuden a

preveure les nostres accions per a poder millorar o fer un pla tecnopedagògic.

Per fer un bon anàlisi i diagnòstic tecnopedagògic es fan servir les següents eines: graella d'observació, entrevista a un especialista TAC, qüestionari al personal docent i PAS (personal d'administració i serveis), focus grup de personal docent i direcció. 

A continuació hem donat resposta a les preguntes formulades a partir del recurs Mentimeter.

Pregunta 1: Quin creieu que pot ser el maquinari més comú a les escoles?

De les 5 opcions, els chromebooks ha estat l'eina més triada entre el grup-classe, seguida dels ordinadors fixes. A aquest el segueixen els ordinadors portàtils i les tauletes digitals. En últim lloc, trobem els dispositius mòbils, els quals no són populars a les escoles dels participants.

Pregunta 2: Quina creus que serà l'aula més comú a les escoles?

De les tres opcions la més optada és l’aula d’informàtica mòbil. Moltes escoles opten per un carro de portàtils, ja que augmenta la flexibilitat i es pot anar repartint a diferents aules.

El que més està disminuint és l’aula d’informàtica amb ordinadors fixos, poc a poc va desapareixent per donar pas a altres aules digitals amb tecnologia integrada.

Pregunta 3: Amb quina freqüència creus que podrà haver incidències amb la connexió a Internet?

La majoria de nosaltres hem considerat que hi ha poques incidències, però 18 persones han seleccionat que en tenen bastantes. Així doncs, veiem com la connexió a la xarxa és un repte que cal assolir i que cal superar.

Pel que fa a les DIMENSIONS:

1a Dimensió

La dotació tecnològica del docent: tot allò que fa referència als equipaments, al maquinari a les infraestructures i programari que utilitza l’escola.

2a Dimensió

La segona dimensió fa referència als usos didàctics de les TIC. En aquesta dimensió es fa ús del qüestionari com a eina de diagnòstic.

El qüestionari es divideix en 6 categories, i pretén observar i preguntar:

1. Quin és el grau de presència de la tecnologia a l’aula.

2. Quines eines i quins recursos s’utilitzen.

3. Quina competència digital tenen els mestres? Observar. Aquesta competència és baixa? alta? nivell avançat?

4. Quina formació han rebut els mestres sobre l'ús de la tecnologia? Això anirà una mica en relació a l'ús que fan de les tic a l’aula.

5. Quan parlem de l’us en general també fem referència a com a través de les TIC podem arribar a assolir certs objectius: com l’atenció a la diversitat i la inclusió, la metodologia..quin ús fem d’aquesta tecnologia.

6. Relació professorat alumne.

3a DIMENSIÓ

Preguntar al centre si existeixen plans d’innovació pel que fa a les TIC.

Pots preguntar sobre el disseny: qui els fa, si estan més imposats o si han sortit del propi equip de mestres. Com s’organitzen per portar-los a terme, quines persones estan implicades, de quins recursos i de quins materials disposen, com els avaluen.

4a DIMENSIÓ

Són els elements que poden facilitar o dificyultar la introducció de les tic. Poden ser factors personals, com si els mestres tenen mes o menys por per introduir la tecnologia, si es senten còmodes, motivats, insegurs, amb entusiasme, amb angoixa,... Això també te a veure amb el tipus de model didàctic amb els que ells se senten més identificats, per tant aquests elements cal tenir-los en compte. I molt important el nivell de competència digital docent, a nivell d’equip, saber si són elements que faciliten o dificulten i preveure quin tipus de formació cal en aquell equip de mestres. L’organització de la tecnologia en el centre, els recursos dels quals disposen, els pressupostos, etc. Fins i tot inclús les famílies poden ser un agent que poden facilitar o dificultar, la comunicació interna i externa són molt importants.

A continuació, hem donat resposta a altres preguntes mitjançant l'eina Mentimeter.

Respostes:

- Motivació, implicació, les ganes, l’interès… Tota aquesta part personal, la qual és importantíssima.

- Formació docent.

- Qüestions referents a l’economia del centre, els pressupostos, etc.

- Competència docent

- El model d’escola

Respostes:

- Mentalitats, creences, conformisme, tipus de metodologia o pedagogia…

- Falta de formació.

- Economia, falta de pressupost.

Seguidament, hem donat resposta a les preguntes sorgides al llarg de la sessió mitjançant un full de càlcul (Excel)

Amb quina freqüència es realitza aquest pla TAC/diagnòstic ? Seria qüestió d’anar actualitzant-lo, però establiriem uns 4-5 anys. En què has dit que consisteix la primera dimensió del pla TAC? Primera dimensió: dotació tecnològica del docent: tot allò que fa referència als equipaments, al maquinari a les infraestructures i programari que utilitza l’escola. Qui està qualificat per realitzar aquest pla TAC? Tots els centres han de tenir el seu coordinador TAC.

Informació addicional:

Tasca per a les pràctiques: elaborar el nostre propi DTP. Hem de crear una presentació que contingui: 1 diapositiva sobre dotació tecnològica. 2 diapositiva amb usos didàctic de les tic: quins usos es fa (tenint en compte les 6 categories). 3 diapositiva: existeixen plans d’innovació? Hi ha un coordinador tac? Tenen un projecte TAC? 4 diapositiva: elements que creiem que poden facilitar o dificultar la inclusió de les tic a l’escola.

SESSIÓ 5 (28.02.2019)

Som Anna Gilabert, Alba Morales i Laura Puigoriol, estudiants de 3r grau d’Educació Infantil, tarda.

Aquesta sessió comença amb un treball previ des de casa on les alumnes havien de visualitzar un vídeo sobre la Flipped Classroom (capgirar la classe).

Una vegada estem a l’aula comencem a explicar i vivienciar com es el sistema Flip Classroom.

PRIMER PAS: Qüestionari inicial (Kahoot)

Comencem fent un Kahoot sobre el vídeo de la Flipped Classroom, d’aquesta manera el mestre es pot fer una idea de quin nivell tenen els alumnes i com els hi ha arribat la informació que han treballat de manera autònoma, en cap moment s’ha de veure com una avaluació, ja que simplement és per treure temes que poden crear confusió i establir un debat sobre el temari.

Preguntes del Kahoot individualment: 

1. Que es la Flipped Classroom? 

A. Una metodologia innovadora

B. Una tecnologia emergent

C. Un model pedagógic (V)

D. Un nou valor

Un model és un enfocament, una manera d’entendre o d’impartir la classe i la flipped classroom, és una manera d’entendre la concepció de l’aprenentatge, en canvi la metodologia són accions per desenvolupar aquell model.

2. Quin és el focus principal de la Flipped Classroom?

A. El profesor

B. L’alumne (V)

C. La tecnologia

D. Els vídeos

El centre d’interès és l’alumne, com en el socioconstructivisme.

3. Quines metodologies podem utilitzar amb la Flipped classroom?

A. Aprenentatge basat en problemes

B. Treball cooperatiu

C. Treball per projectes

D. Totes les anteriors (V)

Tenen en comú que són pràctiques col·laboratives i metodologies inductives.

4. Quin és el rol del docent en el model de la Flipped Classroom?

A. Transferència del coneixement

B. Selecció i disseny (i crea) de continguts

C. Suport de l’aprenentatge

D. La segona i la tercera són correctes (V)

Encara que totes són correctes, en la primera resposta es pot puntualitzar que aquesta transferència, encara que sigui de manera no presencial es dona quan proporcionem els materials pels alumnes, ja que el mestre prèviament a les sessions ha de seleccionar i proporcionar informació.

5. En quina d’aquestes etapes no funciona la Flipped Classroom?

A. Educació Primària

B. Universitat

C. Educació Secundària

D. Cap (V)

Cal tenir clar la competència d'aprendre a aprendre i treballar l'autonomia dels infants en el seu aprenentatge.

A Educació Infantil pot ser una etapa que pot trontollar, ja que cal fer una adaptació perquè treballem per capacitats.

Dos conceptes generals que han de quedar molt clars:

• No sempre la teoria que facilitarem prèviament han de ser vídeos sinó també llibres, articles, infografies, etc.
• Flipped vol dir capgirar, girar l'aula. Fer la teoria i la pràctica d'una altra manera. 

SEGON PAS

Pensem en dubtes i qüestions que tinguem del vídeo de la Flipped Classroom que hem visualitzat a casa, pensar aquests dubtes per generar un debat.

Amb la web de Mentimeter apuntarem dubtes, inquietuds o reflexions sobre la Flipped Classroom des d'un punt de vista de mestres.

Quins dubtes ens van generar com a futures mestres? Com crear material per la Flipped Classroom? 

PREGUNTES 

1. Com treballar a partir de la Flipped Classroom perquè els infants no ho vegin com a deures? 

Enfocar-ho com una cosa que després ens servirà per posar-ho en pràctica. Els vídeos haurien de ser visualitzats a l'aula de manera autònoma. També se'ls pot demanar als alumnes que siguin ells qui ens ajudin a fer la Flipped Classroom. Poden fer ells mateixos vídeos sobre la teoria que estan fent pels seus companys més petits els pròxims anys. 

2. De quina manera s'aplicaria/treballaria la Flipped Classroom durant el primer cicle de Primària? 

Hauríem d'introduir el concepte: Aprendre-Aprendre a través d'una activitat. 

Fer activitats de treball autònom, guies de lectura, guies de vídeo i a poc a poc anar introduint. 

3. Com t’assegures que estan aprenent si realment no tens evidència que han fet el treballat requerit a casa? 

Tot el que s’ha de treballar de manera autònoma cal que vagi acompanyat d’una acció complementària per saber si realment ho ha entès i si ho ha fet. 

4. Com plantejaries la realització de la Flipped Classroom sense que suposi deures pels alumnes? 

No és necessari que la realització de la tasca autònoma es faci en horari fora de l'aula, sobretot al principi és fer-ho dins d'horari escolar perquè d'aquesta manera els infants ho van agafant com a hàbit, si després això es trasllada en horari fora de l'aula, ja serà qüestió de com ho planteja el mestre perquè els alumnes no tinguin la percepció de què són deures. 

5. Les tasques que han de fer a casa es consideren deures pels alumnes? Com es pot treballar la Flipped Classroom a Infantil? 

Es pot treballar des d'un ambient flexible, actiu amb molt de suport per part del mestre i la filosofia del Flip Classroom va més enllà de la tecnologia. 

6. Es pot aplicar aquest model a totes les assignatures? 

Es pot aplicar a totes les assignatures, però no a totes les assignatures al mateix moment, perquè si ho apliquem tot en el mateix moment, pot ser massa feina i no resultar motivador. 

7. Com es fa el seguiment de les activitats prèviament treballades pels infants a casa? Com es porta a terme l'avaluació? 

L'avaluació és molt continuada i requereix molt d'esforç per part del mestre i són moltes hores de dedicació. 

La Flipped Classroom no només facilita la part teòrica, sinó que crea vincle si els vídeos són fets per la seva mestra, els alumnes poden aturar el vídeo i accedir al material quan es vol. 

8. Fins a quin punt és beneficiosa pels infants la Flipped Classroom? És un model productiu, però no deixa de ser feina extra a casa i treu temps personal dels infants. Realment pels infants és motivador? Què passa si un infant no ho fa? 

Si és un model que és beneficiós: Un 20% de l'alumnat no li agrada aquest model que s'usa. Són infants que estan més còmodes amb el model tradicional, amb un rol passiu i no amb un context participatiu i cooperatiu. 

A primària cal oferir diferents experiències d'aprenentatge perquè l'alumne es conegui i sàpiga que li va bé i que no, com em va millor aprendre? 

Si un alumne o diferents no ho fan, podem utilitzar certes estratègies com facilitar l'espai per visualitzar la informació, fer grups dels quals ho han vist i els que no, que els que ho han vist expliquin el que han vist. 

Mai hem de tornar enrere, sempre tirar endavant amb la nostra planificació/programació. 

9. Creiem que per part del mestre requereix una quantitat de temps molt elevada, ja que suposa crear molt material per fer que aquest model sigui eficaç i significatiu pels infants. S'hauria de treballar l'autonomia dels infants abans d'implantar-la. 

Els mestres fan preparar preguntes per als companys i dinamitzen el debat ells mateixos. No sempre cal que sigui tecnologia. 

TERCER PAS 

Per finalitzar la classe i tancar la sessió del Flipped Classroom, hem visualitzat un vídeo que tractava sobre: The In - Class Flip

Una Flip In - Class podria portar-se a terme en un dia, durant uns 90 minuts aproximadament, en funció del tipus i nombre d’estacions (petites activitats que es realitzen per acabar de treballar els coneixements) que configuri l’activitat.

Si ensenyem a molts grups en períodes de temps més curts, hem de mantenir les seves estacions configurades durant alguns dies o inclús una setmana, amb l’objectiu que els alumnes els acabin tots al final d’un període de temps establert.

Per concloure aquesta sessió podem dir que la Flipped Classroom es basa amb la competència bàsica d'aprendre-aprendre.

Aquesta opció d'impartir les classes té molts més bons resultats per l'aprenentatge, ja que es crea un feedback entre professor i alumne que fa els alumnes que més dificultats tenen poden participar d'alguna manera i se sentin part del grup, en funció del nivell de cada alumne es poden adaptar els coneixements i fer-ho més personal que la manera de treballar tradicional.