SESSIÓ 4 (21.02.2019)

Som Ivette Flaqué, Sara García i Ariadna Muñoz.

La sessió del dia 21 de febrer va ser en línia i asincrònica, és a dir, que vam poder fer la tasca en qualsevol lloc amb connexió a internet i en qualsevol moment (dins del termini d’una setmana). La primera tasca a realitzar va ser la següent:

• Per conèixer millor el concepte del PLE caldrà:
• 1r visualitzar el vídeo següent. Caldrà que puguis respondre a les preguntes que van apareixent dins del vídeo. Per accedir al vídeo cal:
• Fes clic en aquest enllaç
• Et demanarà que puguis accedir (join in)
• Accedeix amb el teu compte de Google
• Ja pots començar

Pel que fa a la visualització del vídeo, hem pogut utilitzar i conèixer una nova eina 2.0: edpuzzle. Aquesta eina permet inserir preguntes dins d’un vídeo i, per tant, es converteix en un vídeo interactiu. 

FONT 1: Imatge del logo d’edpuzzle extreta de Google imatges. 

Aquí us deixem el vídeo de Jordi Adell.

En aquest vídeo hem pogut descobrir què és un entorn personal d’aprenentatge (el PLE) de part de Jordi Adell. Primer de tot hem après que el PLE és “un conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre” (Adell i Castañeda 2010). El PLE consta de 3 parts: 

1. Accedim i gestionem informació: conjunt d'activitats, eines i conjunts que estan relacionats amb la competència digital. Cercar, relacionar i administrar informació. 
2. Eines per a crear informació i compartir-la: conjunt d'activitats, eines i conjunts que estan relacionats amb modificar, crear i difondre informació 
3. Relació amb altres a través d’una xarxa de persones: conjunt d'activitats i eines usades per comunicar-nos amb els altres. Aprenem i construïm informació amb tots els nostres contactes. 

FONT 2: Representació gràfica extreta del vídeo d’Adell (https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=xKUiBD6Ckmg)

FONT 3: Representació gràfica extreta del vídeo d’Adell (https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=xKUiBD6Ckmg) 

Actualment amb internet, mòbils etc, és possible trobar informació a qualsevol lloc i moment. Adell ens proposa 5 Consells per elaborar el PLE 

• (1) Descobrir i accedir a noves fonts d'informació rellevants: hem de ser proactius. L’RSS ens permeten subscriure'ns a fonts d'informació i aquesta ve a nosaltres, no hem d'anar a buscar-la. 

FONT 4: Imatge del logo de les RSS extreta de Google imatges. 

• (2) Gestionar informació: de manera col·lectiva i intel·ligent. Un exemple seria Delicious on es pot utilitzar un registre personal per registrar el que anem visitant. Scoop.it és una eina potent per difondre informació a totes les persones interessades. Ens presenten el concepte de purator, que és la persona que s'encarrega de difondre continguts.

FONT 5: Imatge del logo de delicious extreta de la mateixa pàgina. 

FONT 6: Imatge del logo de Scoop.it extreta de Google imatges.

• (3) Participar a la conversa: internet és una gran conversa. No ens hem de quedar només amb ser espectadors .
• (4) Seguir a gent interessant a Twitter i no ser només espectadors. Permet conèixer publicacions, experiències, conèixer a gent de tot el món. És fàcil trobar a gent interessant. Adell ens recomanen dues xarxes socials verticals: el NING i el GNOSS. És fonamental compartir les nostres experiències. Uns elements fonamentals són els blogs. Ajuden a articular la nostra identitat online. 

FONT 7: Imatge del logo de Ning extreta de Google imatges.

FONT 8: Imatge del logo de Gnoss extreta de Google imatges.

• (5) Amb tots aquests coneixements i recursos, hem d'intentar millorar com a professionals. 

A més a més, Adell ens presenta els passos per desenvolupar un PLE:

• Paper, llapis posar-se al mig i pensar que faig servir per buscar informació, crear-la, gestionar-la, emmagatzemar-la, modificar-la, compartir-la, crear-la, difondre-la. 
• Enriqueix les teves fonts d'informació de manera proactiva. 
• Enriqueix la teva font de contactes. 
• Vigila el Karma: a internet reps tant com dónes. Si no dónes, la gent no voldrà compartir amb tu. Un PLE a part de tecnologia i informació, són actituds: estar disposat a compartir el que tens i a aprendre de gent que sap més que tu. 

FONT 9: Esquema extret del vídeo d’Adell (https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=xKUiBD6Ckmg)

Al món de l’educació, el PLE és pot: 

• Introduir a l'aula els entorns personals d'aprenentatge com un tipus d'activitats que potencien dues competències clau: La competència digital i competència d'aprendre a aprendre. 
• Emprar el PLE com un espai per al desenvolupament personal dels docents. El desenvolupament professional docent és un cercle de 3 passos: 

1. Canvi dels docents en les idees sobre l'ensenyament i aprenentatge 
2. Canvis en les pràctiques docents
3. Millora en els resultats d'aprenentatge dels estudiants 

FONT 10: Esquema extret del vídeo d’Adell (https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=xKUiBD6Ckmg)

Com a mestres és molt important relacionar-nos amb gent de la qual puguem aprendre i amb la que també puguem compartir les nostres pràctiques docents i amb això millorar l'aprenentatge dels nostres futurs alumnes.

FONT 11: Representació gràfica extreta del vídeo d’Adell (https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=xKUiBD6Ckmg) 

Aquí us deixem un seguit de captures de pantalla sobres les preguntes amb les respostes que hem donat nosaltres i que apareixen al llarg del vídeo visualitzat:

PRIMERA

SEGONA

TERCERA

QUARTA

CINQUENA

SISENA

SETENA

VUITENA

NOVENA

DESENA

Seguidament, després de la visualització del vídeo, vam haver de fer la segona tasca:

• Un cop hagis vist el vídeo, si us plau completa aquesta primera aproximació al PLE amb la lectura de Jordi Adell i Linda Castañeda i fes un breu reflexió en el teu DPA. 

D’aquest article d’Adell i Castañeda (2010), farem referència a l’apartat de l’impacte dels PLES, atès que hem pogut veure que és el punt on ens aporta informació nova. De manera general es considera com una eina que aporta un marc de reflexió sobre el valor de promoure la construcció, per part de cada persona, del seu propi entorn personal d’aprenentatge que es reelaborarà al llarg de la vida en funció de les necessitats i interessos. Schaffert i Hilzensauer (2008) assenyalen els set aspectes de perquè suposa un repte a la didàctica tradicional: 

• El paper de l’aprenent: l’aprenent és un subjecte actiu, buscador, editor, creador, adaptador i emisor de continguts. Encara que no la creï, la pròpia organització i gestió del seu PLE suposa una intervenció activa en el procés. 
• La possibilitat de personalització de procés: un PLE promou que l’aprenent recolzat per una comunitat de referència busqui i aprofiti oportunitats d’aprenentatge i utilitzi serveis i eines en funció de les seves necessitats. 
• Els continguts: els PLES es nodreixen de continguts lliurement accesibles per Internet seleccionats pels propis usuaris. En el model tradicional, els continguts, fins i comuns per a tots, són únicament seleccionats pel professor. 
• La implicació social: la clau del procés d’aprenentatge del PLE és la implicació en una o varies comunitats d’aprenentatge i/o pràctiques formades no només com aprenents sinó per professionals. 
• La propietat i protecció de dades: els continguts, propis i aliens, estan distribuïts en múltiples serveis, baix la llicència de Creative Commons. Els estudiants poden accedir als continguts gratuïtament, reproduir i reutilitzar-los baix les condicions dels autors i poder compartir i crear els seus propis. 
• La cultura educativa i organitzativa: l’objectiu del enfocament del PLE és el desenvolupament de un aprenent auto-organitzat que és capaç de relacionar-se i situar-se en una posició interessant pel seu aprenentatge partint de les seves pròpies necessitats. 
• Aspectes tecnològics: en un PLE prevalen eines de software social i l’agregació de múltiples fonts d’informació, front al model de plataforma tancada i repositori de materials seleccionats i aprovats del model tradicional. 

Després d’haver-nos informat sobre l’entorn personal d’aprenentatge, vam haver d’analitzar el nostre PLE:

• Un cop hagis vist el vídeo i llegit l'article, cal que facis l'activitat, que consisteix en: 
• Fes un mapa del teu Entorn Personal d'Aprenentatge Actual. Per tant, analitza quines són les eines i recursos que actualment fas servir per cadascuna de les categories que configuren el PLE (accés a la informació, creació d'informació i relació amb els altres). 
• Per poder fer aquest dibuix/mapa, utilitza una eina 2.0, com per exemple: Mindomo, Lucidchart, Coggle, Cacoo o POPPLET, entre d'altres. 

En el nostre cas, hem utilitzat dues de les diverses eines proposades: Popplet i Cacoo. Aquestes dues eines 2.0 permeten portar a terme un treball col·laboratiu amb altres companys. 

En primer lloc, popplet és una eina que ens permet fer mapes conceptuals molt visuals amb imatges, on a cada bombolla es pot veure el nom de la persona que l’ha elaborat i canviar-li el color. A més, té una extensió de pàgina ilimitada. Podem veure el mapa conceptual a pantalla completa i, fins i tot, imprimir-lo.

FONT 12: Imatge del logo de Popple extreta de Google imatges. 

En segon lloc, cacoo és una eina que ens permet fer presentacions. Amb aquesta eina es poden realitzar dibuixos i mapes conceptuals, donant molta llibertat a l’hora de realitzar-ho. A més a més, disposa d’una base de dades per obtenir diverses formes, línies, dibuixos i, fins i tot, la possibilitat de fer tu mateix un traç lliure. 

FONT 13: Imatge del logo de Cacoo extreta de Google imatges. 

A partir d’aquí, hem pogut compartir com són els nostres PLES entre les components del grup i així hem pogut ampliar el nostre PLE.

Per finalitzar aquesta tasca, tenim un seguit de recomanacions per si volem ampliar el nostre PLE: 

• PER AMPLIAR EL TEU PLE, ET RECOMANEM (ÉS OPCIONAL): 
• EXPLORACIÓ: 
• Al teu compte Twitter comença a seguir les piulades d’aquells comptes/persones relacionades amb el tema/temes Clau per a l'aprenentatge. 
• Ens seguim? Cerqueu els noms d'usuari a Twitter dels vostres companys i companyes
• Comenceu a usar els marcadors socials per mantenir un registre dels llocs web que seleccioneu. Per començar, centralitzeu l’accés a les vostres principals eines i serveis amb les que treballeu habitualment. En aquest primer estadi, podeu usar el pearltrees. 
• Altres com; symbaloo, diigo,... 
• Ens haurem de subscriure a algunes fonts 
• Exploreu amb feedly
• EXPRESSIÓ: 
• Inicieu el vostre propi bloc/site/... Podeu escollir l'eina! 
• INTERCANVI: 
• Entreu a formar part d’alguna comunitat (xarxa social) educativa. Per exemple Tiching. 
• També ho podem fer a través del nostre Pearltrees 
• Intercanvia també a través de les Xarxes Socials (Twitter)

SESSIÓ 3 (14/02/2019)

Som la Laura Anglada, la Maria Ramos, la Mireia Rubio i la Laia Tort.

En aquesta sessió hem parlat de les EINES 2.0. Per els que no coneixeu aquest terme, les eines 2.0 són totes aquelles aplicacions en línia que ens permeten interaccionar i compartir recursos amb altres usuaris, com per exemple Instagram, Youtube, Google, etc.

Com tenim moltes en el nostre abast, aquestes eines es classifiquen en: eines per cercar i seleccionar, eines per dissenyar i crear i eines per avaluar. Però anem a desgranar-les una per una.

Eines per cercar i seleccionar

Quan hem de buscar alguna informació de qualsevol àmbit estem acostumats a cercar-la en eines com Google Web, Google Academic, Google Books, Viquipèdia, Youtube… Tot i que si ens interessa més buscar informació sobre temes educatius solem utilitzar Xtec, Google Acadèmic o Scholar, els blog de mestres, les pàgines de les institucions que ens interessen, revistes digitals com Guix, o a plataformes com l’edu365.

Com podem cercar?

Posem per exemple com cercaríem amb l’eina de Google:

Primer de tot, sabem que a Google podem buscar textos, imatges, vídeos, notícies, etc. Però quan posem “eines 2.0” trobem que hi ha aproximadament 81.000.000 resultats.

Imatge 1. Font: Google.com. Elaboració pròpia (2019)

Com és un nombre molt elevat, el que podem fer és reduir aquesta cerca amb l’ajuda dels filtres. En aquest cas, si observem la imatge de continuació, veurem que no hi ha cap opció de filtres, sinó s’anomena EINES (cercle 1). Dins d’aquesta opció, trobem que podem triar en quin idioma siguin els nostres resultats, en quin moment ha estat publicat i quins resultats volem que surtin (cercles 2, 3 i 4).

Imatge 2. Font: Google.com. Elaboració pròpia (2019)

El mateix ens passa si volem buscar imatges de Google. Com també trobaríem infinitat d’imatges, podem filtrar-les seguint el mateix procediment que hem explicat anteriorment. Disposem d’un seguit d’eines com la mida, el color, els drets d’autor, el tipus d’imatge, la hora de publicació i altres eines que ens permetran disminuir el nombre d’imatges.

Imatge 3. Font: Google.com. Elaboració pròpia (2019)

D’altra banda, a Youtube, també podem filtrar les nostres cerques. En aquesta pàgina podem trobar una opció on posa “FILTRA” en la qual ens dóna l’opció de buscar vídeos curts o llargs, que tinguin o no subtítols, que estiguin penjats recentment o ordenar-los per número de visualitzacions, d’entre altres.

Imatge 4. Font: Youtube.com. Elaboració pròpia (2019)

Com podem observar, és un sistema molt pràctic i també molt fàcil d’utilitzar que ens permet estalviar temps i anar cap allò que ens interessa d’una manera més ràpida i segura.

Altrament trobem Google Acadèmic / Scholar on podem filtrar per any de publicació, ordenar per data, etc. Dins de Google també ens permet utilitzar l’eina Google Books, el qual ens permet fer una recerca dels llibres sobre la temàtica que escollim. A més, en aquest podem crear una col·lecció de llibres, desar en favorits, guardar-ho en una carpeta a la què anomenem “per llegir”, etc. Un cop hem trobat el llibre que ens interessa si cliquem sobre del títol podrem llegir algunes pàgines per fer-nos una idea de què parla.

Imatge 5. Font: Google Acadèmic. Elaboració pròpia (2019)

Així doncs, els filtres ens serveixen per reduir el nombre de resultats de les nostres cerques amb aquells que únicament segueixen les nostres opcions seleccionades. Aquestes eines només les podem utilitzar quan tenim molt clar què és allò que volem cercar, és a dir, quan tenim la voluntat de buscar alguna cosa concreta. Per altra banda, si no sabem concretament el que volem trobar, és més adequat no usar els filtres i navegar per localitzar el que necessitem.

MARCADORS SOCIALS

Els marcadors socials són una eina que ens permet desar enllaços d’internet als “preferits”, classificar-los i compartir-ho amb altres usuaris mitjançant etiquetes. És una eina pràctica, ja que es pot utilitzar des de qualsevol dispositiu còmodament i també permet desar les troballes o enllaços que ens interessen trobats a la xarxa. Un exemple en seria PearlTrees el qual presentem a continuació.

Imatge 6. Font: Pearltrees.com. Elaboració pròpia (2019)

Imatge 7. Font: Pearltrees.com. Elaboració pròpia (2019)

Imatge 8. Font: Pearltrees.com. Elaboració pròpia (2019)

PearlTrees, com hem dit, és un marcador social que com podem observar a la primera imatge, ens dóna l’opció d’utilitzar la versió gratuita, una d’opció personal per un preu de 2.99€ cada mes i per últim l’opció avançada per la que s’hauria de pagar 4.99€ al mes. La pàgina només té dos idiomes possibles l’anglès i l’italià. En el cas de la segona fotografia podem veure l’estil de la pàgina. En crear-se un usuari la web ens permet afegir enllaços amb la icona “+”. Quan hi cliquem a sobre, ens apareix una finestra que ens permet inserir un enllaç i un cop desem la informació aquest apareix directament a la pàgina principal com es mostra en la imatge. D’altra banda, aquesta web també ens permet crear categories segons els nostres interessos per unir diferents enllaços en una mateixa carpeta temàtica. Una altra característica interessant de PearlTrees és l’apartat de “My Recomendations” on ens ofereix diverses pàgines i enllaços segons el que la web creu que ens interessa basant-se en els enllaços que hem inserit a la nostra pàgina principal. Considerem que és una pàgina web molt interessant i pràctica per desar els enllaços que cal tenir a mà en qualsevol moment i també per compartir informació amb tots aquells qui tinguin creat un usuari en la web.

Per últim, trobem els repositoris, que és un espai públic on tothom hi pot tenir accés i ens pot ser útil per anar guardant i trobant coses del nostre interès. Després d’haver fet una primera pluja d’idees sobre quins són els repositoris de material i recursos didàctics digitals, hem aprofundit en alguns.

Tiching seria un bon exemple. És un repositori de recursos educatius que si ens donem d’alta podem veure exemples d’experiències on es treballen alguns temes concrets en un curs i escola determinada i on a més a més podem tenir accés a diversos materials educatius per utilitzar en la nostra aula.

Per altra banda, un altre exemple seria el repositori Toolbox, que és un espai per poder trobar apps per usar amb els alumnes i demostracions de com has estat usades dins l’aula. Dins d’aquest repositori també trobem una opció de Mschools. Aquest repositori és un projecte que pretén ajudar a les escoles a introduir els dispositiu mòbils i a ajudar aquesta tecnologia mòbil en els processos d’ensenyament i aprenentatge. D’aquesta manera, si volem cercar una app per treballar els animals a 3r de primària, podem utilitzar els filtres, com hem anat explicant anteriorment. Primer de tot, seleccionaríem l’opció de les apps i veuríem els filtres que podem escollir: sistema operatiu, nivell educatiu, àrea o matèria i altres filtres com edat, competències bàsiques, idiomes… En el nostre exemple, seleccionaríem: nivell educatiu - primària i àrea o matèria - coneixement del medi natural (vegeu imatge 9 i 10). Si volguessim acotar una mica més, podríem seleccionar també edat 8-10. En definitiva, totes aquestes apps ens poden ser útils per treballar algunes àrees, els mestres que les van utilitzant les poden valorar.

Imatge 9. Font: Mschools.com. Elaboració pròpia (2019)

Imatge 10. Font: Mschools.com. Elaboració pròpia (2019)

Convé també destacar un altre repositori que és la Webquest. És una plataforma on el mestre pot publicar una proposta didàctica guiada en la que els alumnes han de fer una recerca a partir dels enllaços proposats. Es pot fer en format site però totes tenen una mateixa estructura formada per introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, crèdits i referències i guia didàctica. En aquest repositori podem trobar molts exemples de webquests classificades per categories o àrees. Per exemple, si cliquem sobre la categoria de Tecnologia/TIC, tenim 28 resultats trobats. Si seleccionem un d’aquests resultats (Les melmelades de l’àvia) tenim una primera fitxa tècnica amb diferents informacions rellevants. Veiem doncs, que tenim una descripció de la Webquest, qui l’ha elaborat, l’idioma, el cicle educatiu al qual està destinada, les competències bàsiques, categoria i altres etiquetes. A més, tenim un botó per veure aquesta Webquest en la qual apareix l’estructura comentada i dins d’aquesta les tasques i altres informacions útils pels alumnes.

Imatge 11. Font: Sites.com. Elaboració pròpia (2019)

Això doncs, veiem que és un recurs molt útil que ens permet donar autonomia als nostres alumnes, ja que els oferim una pauta amb el procés d’aprenentatge que han de seguir i ells mateixos han d’anar completant-la per aconseguir les conclusions necessàries.

Amb tot això, ens interessa passar de consumidors d’Internet a creadors o productors amb les eines per dissenyar i crear.

Eines per dissenyar i crear

Com us hem comentat, necessitem passar de consumidors a creadors i és que internet ofereix una gran quantitat d’eines per a crear contingut. A continuació, us adjuntem les diverses categories d’eines per a dissenyar:

• Per fer infografies
• Per fer mapes conceptuals
• Per fer avatars
• Per fer línies del temps
• Per fer murs digitals
• Per fer vídeos animats
• Per convertir els vídeos interactius
• Per convertir imatges interactives
• Per fer presentacions animades
• Per fer presentacions interactives
• Per fer codis QR
• Per fer contes digitals
• Per treballar amb robots a l’aula

En conclusió, podriem dir que no hem de ser simples consumidors d'internet, sinó que tenim infinitat de possibilitats per poder crear, produir i compartir amb totes les persones de la xarxa les nostres troballes i creacions. Us animem a fer ús de totes aquestes eines per un benefici col·lectiu!!

SESSIÓ 2 (7.02.2019)

Som la Núria Garcia, la Carla Giménez i la Maria Castaño. 

La sessió ha començat amb el sistema Flipped Classroom, on les estudiants hem llegit l’article del Jordi Simón a casa i a l’aula hem fet un Kahoot de 5 preguntes i després a partir del Nearpod per veure si havíem entès l’article. Aquestes dues eines són eines 2.0, i això vol dir que són eines que permeten la interacció amb elles, és a dir qüestionaris, enquestes, preguntes obertes i tancades... 

                                                                    (Flipped Classroom, font: Google Imatges)

A continuació vam parlar sobre l’Actic, que és una prova en línia per acreditar la competència digital basada en 8 competències i hi ha tres nivells que són: Nivell 1 - Certificat bàsic, Nivell 2- Certificat mitjà i Nivell 3- Certificat avançat. A continuació us adjuntem una imatge que ens diu què acredita cada certificat:

                                                                       (Nivells acTIC, font: GentCat)


A l’aula, les TIC si s’utilitzen com a eina metodològica pot ser molt enriquidor per afavorir els processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes, per exemple en la inclusió i l’avaluació.

(Logo acTIC, font: Google Imatges)
Si cliqueu a la imatge, us adreçarà a un vídeo-guia de la prova Actic

Després vam parlar sobre què és una Infografia i en grups en vam fer una a través del piktochart o el easel.ly sobre l’article de la Competència Digital Docent.

"Els mestres han de ser competents digitalment igual que ho ha de ser la resta de ciutadans d’un país com el nostre, ja que la competència digital ha estat reconeguda per diferents instàncies com un dels elements que impulsen un país cap el futur." (Simon J, 2016)

Aquest article ens parlava que tot mestre ha d'assolir la Competència digital Docent, i aquesta consta en la combinació entre la Competència Digital Instrumental que consisteix en conèixer les eines que ens proposen les TIC i la Competència Digital Metodològica que ens parla de com aplicar aquestes eines a l’aula amb els alumnes. LA COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT avança cap al futur.

                                                       CDD=CDI+CDM

Els docents , d’acord amb la LEC (Llei 12/2009), hem de desenvolupar competències digitals relacionades amb la nostra professió, no només hem de saber de tecnologia sinó que aquesta la hem d'utilitzar com una eina metodològica. Com a mestres hem d'incorporar les TIC en els processos d'E-A, per afavorir la inclusió per exemple, també hem de comunicar en entorns digitals creant el nostre perfil a la xarxa, desenvolupant una identitat professional i comunicant en aquest entorn.

Dintre de la Competència Digital Metodològica trobem cinc competències principals: 

1. Disseny, planificació i implementació didàctica

2. Organització i gestió d’espais i recursos educatius

3. Comunicació i col·laboració

4. Ètica i civisme digital

5. Desenvolupament professional

A la nostra universitat, Blanquerna, actualment, ja s'esta treballant completament la CDD en els plans docents dels graus d'educació.

Aqui us deixem la infografia que va fer el nostre grup:

(Infografia, font: Piktochart)

A continuació us linkem altres programes per a fer infografies, si cliqueu a cada imatge us adreçarà al web.

(Logos Programes, font: Google Imatges)

Com a conclusió, pensem que és molt important que els mestres siguem competents digitalment, ja que actualment, les noves tecnologies estan generant canvis constants i moltes avantatges en diferents aspectes i un d’ells és en el món de l’educació i els mestres i les mestres necessiten desenvolupar un seguit d’habilitats i competències que responguin a les demandes dels alumnes.

SESSIÓ 1 (31.01.2019)

Benvolgudes companyes,

Som l’Alba Jiménez, la Clara Roldán, la Marta Pons i la Paula Marés, estudiants de 3r curs del grau d’Educació Infantil Tarda de la facultat.

Quan ens van presentar les diferents optatives d’aquest semestre ens va cridar l’atenció la matèria anomenada “Utilització didàctica de les TIC i d’internet”, ja que durant el 1r curs del grau vam realitzar l’assignatura anomenada “Gestió de la informació i TIC” amb el Dr. Jordi Simón Llovet. A partir d’aquesta vam descobrir la importància de saber gestionar les TIC i les TAC a l’aula infantil. El nostre propòsit actual és seguir formant-nos en aquest àmbit per tal de ser competents digitalment i proporcionar als nostres futurs infants diferents recursos i eines per poder esdevenir una bona pràctica educativa.

El dia 31 de gener vam iniciar l’optativa escollida amb la professora Elena Sofía Ojando Pons. En primer lloc ens va presentar el programa de l’assignatura on queda reflectida la informació del Pla Docent, els requisits i coneixements previs, els objectius, les competències i els resultats d’aprenentatge, els continguts, la metodologia i l’avaluació.

L’Elena va creure rellevant que ens presentessim individualment per tal de conèixer-nos i per crear un ambient més proper. 

Seguidament ens va explicar que cada sessió hauria d’estar ben detallada en el blog que compartim amb totes les membres de la matèria. A continuació vam procedir a la creació dels grups de treball per organitzar les entrades del blog i l’elecció dels temes de treball. 

Vam crear un Google Site personal on al llarg del semestre haurem de documentar de manera reflexiva cada tema treballat a classe. Aquest s'avaluarà a partir d'uns criteris. També vam crear un compte de Twitter amb la finalitat d’actualitzar-nos professionalment en aquest món innovador. 

A més vam omplir un qüestionari de coneixements previs per tal d’orientar a la mestra en la possible adaptació de l’assignatura. A partir d’aquest ens vam adonar que hi ha diferents continguts que no coneixem profundament, com és el cas de la web 1.0 i 2.0. Per aquest motiu hem volgut ampliar la informació i deixar-la reflectida en la nostra entrada del blog.  

WEB 1.0

La Web 1.0 és de només lectura, l'usuari no pot interactuar amb el contingut de la pàgina, (res de comentaris, respostes, cites, etc). Estant totalment limitat al que el Webmaster puja a la pàgina web. Web 1.0 és una frase que es refereix a un estat de la World Wide Web, i qualsevol pàgina web dissenyada amb un estil anterior del fenòmen de la Web 2.0.

WEB 2.0

El terme Web 2.0 va ser creat per Tim O'Reilly en 2004 per referir-se a una segona generació en la història del desenvolupament de tecnologia Web basada en comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blogs, els wikis o les folcsonomies, que fomentin la col·laboració i l'intercanvi àgil d'informació entre els usuaris d'una comunitat o xarxa social. La Web 2.0 és també anomenada web social per l'enfocament col·laboratiu i de construcció social d'aquesta eina.

 

 

Per finalitzar la sessió, l’Elena ens va mostrar el vídeo anomenat A Day Made of Glass 2: Same Day. Expanded Corning Vision (2012), on es mostren les potencialitats de la tecnologia.

Darrerament ens va proposar la creació d’una pàgina web personal a través de la plataforma WIX que constarà de tres parts: presentació, currículum i contacte. Cadascú té la possibilitat d’afegir més entrades depenent dels seus interessos i les seves necessitats.

Webgrafia

Ramírez, M. (2011). Informática para la educación. Recuperat a https://milagrosrp.wordpress.com/2011/10/26/web-1-0-2-0-3-0/