SESSIÓ 7 (4.04.2019)

SESSIÓ 7 (4.04.2019)

Som el grup format per la Paula Ballesté, l'Anna Fernández i la Paula Tomás i a continuació us exposarem la informació obtinguda en la sessió d'avui, així com també les diferents aportacions que han anat sorgint.

Donat que hem estat dues setmanes de pràctiques intensives, teníem la consigna d’investigar sobre el diagnòstic tecnopedagògic dels centres de pràctiques (Pla TAC).

Així doncs, l’inici de la sessió d’avui ha estat encarat a fer un repàs respecte què és el PLA TAC d’una escola i seguidament, hem exposat algunes de les investigacions que hem fet a les nostres escoles de pràctiques.

En primer lloc, ha sortit l’escola Jesuïtes del Clot, la qual és bastant pionera en la implementació de les TIC a l’escola i a les aules. Hem pogut veure i comprovar la gran importància que prenen en el seu nou model educatiu (Horitzó 2020) i hem compartit entre totes les nostres opinions i aportacions.

Ha sorgit el petit dubte entre Pissarra Digital (PD) i Pissarra Digital Interactiva (PDI). Una simplement permet la reproducció del que s’està reproduint en una altra pantalla i en canvi, l’altra a part d’aquesta característica també permet la interacció de l’alumne/a i/o mestre/a.

També hem pogut veure que en les diferents etapes educatives (Infantil, Primària i Eso), l’ús de les TIC és diferent i que cada vegada, la comunicació amb les famílies és a través de les xarxes.

Així doncs, en aquesta investigació respecte el PLA TAC s’ha parlat de la dotació tecnològica de l’escola i de les aules, els usos didàctics de les TIC (presència tecnològica a l’aula, les eines i les TIC, ús de les TIC a l’aula, relació professor-alumnat), plans d’innovació (per etapes educatives, MOPI, PIN i NEI) i els facilitadors i dificultadors quant a la inclusió de les TIC a l’aula.

Una altra escola de pràctiques que ha sortit en l’exposició de la nostra investigació ha estat l’Escola Fundació Llor. Aquesta mostra una gran dotació tecnològica que els permet innovar en la seva metodologia, com per exemple, tablets, portàtils, apples tv… D’altra banda, sorgeix una dificultat quant al suport tècnic informàtic que n’hi ha amb la tecnologia, ja que sorgeixen molts problemes i no es dóna a l’abast amb tan pocs recursos humans en aquest sector.

D’altra banda, no solament es fa un ús ordinari de la tecnologia sinó que també es fan sessions de conscienciació de l’ús i es dóna molta importància a la motivació del professorat i a la formació d’aquests. I per últim, es fan campionats campionats de robòtica després de treballar amb aquesta eina tota la primària i l’Eso

Les dues escoles coincideixen en que un dificultador és la por dels mestres en avançar cap al món 2.0 (sobretot dels mestres més antics). No hi ha equitat en el coneixement dels mestres vers les tecnologies.

Per tant, creiem que és important que des de les escoles es pugui invertir tant a nivell econòmic com a nivell de motivació del professorat.

Tanmateix, hem estat parlant i la mestra de l’assignatura ens ha comentat que l’any 2005 va haver un BOOM amb les teconologies a les aules, es van començar a instaurar les pantalles smart i les pantalles digitals. Però que no obstant, tot i que no hagi passat temps en excés, l’avenç ha estat immens, només cal parar-nos per adonar-nos

Poc a poc hem anat reflexionant entorn alguns aspectes relacionat amb les TIC. És imprescindible entendre i ser conscient que s’ha d’ensenyar i educar en l’ús de les TIC ja que no solament són eines lúdiques sinó que ens serveixen per conèixer, aprendre i estar actualitzats.

Aquesta reflexió ha estat donada perquè a les aules comentem que els alumnes es distreuen amb la tecnologia, ja que sempre s’ha relacionat l’ús d’aquestes amb un ús lúdic. Actualment, però ja s’ha començat a donar-li un ús pedagògic i és important saber que és un recurs imprescindible per a incloure’ns en la societat d’avui en dia, en l’era tecnològica.

A moltes escoles ja no es fa servir pràcticament el paper i les circulars, notes i temari es fa a través d’Internet, fins i tot la comunicació amb les famílies.

Però què en penseu? No considereu que és important la comunicació verbal directa amb les famílies?

Què en penseu sobre el vincle que s’ha de crear entre mestre/a i famílies? Condiciona que en aquesta comunicació hi predominin les tecnologies?

Finalment, la mestra ens ha mostrat com treballar programació i robòtica a l’escola i hem pogut conèixer l’SCRATCH.

Scratch és una aplicació amb la qual es poden fer programacions animades amb escenes, personatges i diàlegs amb diferents fonts. Ens pregunta la mestra que reflexionem respecte a quina edat la començariem a utilitzar. Posteriorment hem considerat que als 5 anys es podria començar a fer tastets, ja que actualment, cada vegada els infants, donat que són aparells que formen part del seu dia a dia, ja tenen destreses per a l’ús d’aquest tipus d’aplicacions. A partir de primer de primària creiem que ja es podrien fer servir altres aplicacions que per exemple, permeti dur a terme activitats de creació de contes.

ALTRES ACTIVITATS PER FER A PRIMÀRIA:

Creació d’obres de teatre.

Fer preguntes sobre un tema de projecte, per presentar-lo a partir de les preguntes que ells generen. 

Reptes: Crear un personatge que pugui fer “X”. 

Treballar les seqüències, l’ordre, la lateralitat, l’orientació en l’espai.

Fer un póster o un anunci interactiu.

Amb aquesta reflexió hem donat per finalitzada aquesta sessió que ha estat una barreja entre presentacions, coneixements de noves eines i reflexions personals.