dijous, 21 de febrer del 2019

SESSIÓ 3 (14/02/2019)

Som la Laura Anglada, la Maria Ramos, la Mireia Rubio i la Laia Tort.

En aquesta sessió hem parlat de les EINES 2.0. Per els que no coneixeu aquest terme, les eines 2.0 són totes aquelles aplicacions en línia que ens permeten interaccionar i compartir recursos amb altres usuaris, com per exemple Instagram, Youtube, Google, etc.

Com tenim moltes en el nostre abast, aquestes eines es classifiquen en: eines per cercar i seleccionar, eines per dissenyar i crear i eines per avaluar. Però anem a desgranar-les una per una.


Eines per cercar i seleccionar


Quan hem de buscar alguna informació de qualsevol àmbit estem acostumats a cercar-la en eines com Google Web, Google Academic, Google Books, Viquipèdia, Youtube… Tot i que si ens interessa més buscar informació sobre temes educatius solem utilitzar Xtec, Google Acadèmic o Scholar, els blog de mestres, les pàgines de les institucions que ens interessen, revistes digitals com Guix, o a plataformes com l’edu365.


Com podem cercar?

Posem per exemple com cercaríem amb l’eina de Google:


Primer de tot, sabem que a Google podem buscar textos, imatges, vídeos, notícies, etc. Però quan posem “eines 2.0” trobem que hi ha aproximadament 81.000.000 resultats.


Imatge 1. Font: Google.com. Elaboració pròpia (2019)

Com és un nombre molt elevat, el que podem fer és reduir aquesta cerca amb l’ajuda dels filtres. En aquest cas, si observem la imatge de continuació, veurem que no hi ha cap opció de filtres, sinó s’anomena EINES (cercle 1). Dins d’aquesta opció, trobem que podem triar en quin idioma siguin els nostres resultats, en quin moment ha estat publicat i quins resultats volem que surtin (cercles 2, 3 i 4).


Imatge 2. Font: Google.com. Elaboració pròpia (2019)

El mateix ens passa si volem buscar imatges de Google. Com també trobaríem infinitat d’imatges, podem filtrar-les seguint el mateix procediment que hem explicat anteriorment. Disposem d’un seguit d’eines com la mida, el color, els drets d’autor, el tipus d’imatge, la hora de publicació i altres eines que ens permetran disminuir el nombre d’imatges.

Imatge 3. Font: Google.com. Elaboració pròpia (2019)

D’altra banda, a Youtube, també podem filtrar les nostres cerques. En aquesta pàgina podem trobar una opció on posa “FILTRA” en la qual ens dóna l’opció de buscar vídeos curts o llargs, que tinguin o no subtítols, que estiguin penjats recentment o ordenar-los per número de visualitzacions, d’entre altres.

Imatge 4. Font: Youtube.com. Elaboració pròpia (2019)

Com podem observar, és un sistema molt pràctic i també molt fàcil d’utilitzar que ens permet estalviar temps i anar cap allò que ens interessa d’una manera més ràpida i segura.

Altrament trobem Google Acadèmic / Scholar on podem filtrar per any de publicació, ordenar per data, etc. Dins de Google també ens permet utilitzar l’eina Google Books, el qual ens permet fer una recerca dels llibres sobre la temàtica que escollim. A més, en aquest podem crear una col·lecció de llibres, desar en favorits, guardar-ho en una carpeta a la què anomenem “per llegir”, etc. Un cop hem trobat el llibre que ens interessa si cliquem sobre del títol podrem llegir algunes pàgines per fer-nos una idea de què parla.

Imatge 5. Font: Google Acadèmic. Elaboració pròpia (2019)

Així doncs, els filtres ens serveixen per reduir el nombre de resultats de les nostres cerques amb aquells que únicament segueixen les nostres opcions seleccionades. Aquestes eines només les podem utilitzar quan tenim molt clar què és allò que volem cercar, és a dir, quan tenim la voluntat de buscar alguna cosa concreta. Per altra banda, si no sabem concretament el que volem trobar, és més adequat no usar els filtres i navegar per localitzar el que necessitem.


MARCADORS SOCIALS

Els marcadors socials són una eina que ens permet desar enllaços d’internet als “preferits”, classificar-los i compartir-ho amb altres usuaris mitjançant etiquetes. És una eina pràctica, ja que es pot utilitzar des de qualsevol dispositiu còmodament i també permet desar les troballes o enllaços que ens interessen trobats a la xarxa. Un exemple en seria PearlTrees el qual presentem a continuació.

Imatge 6. Font: Pearltrees.com. Elaboració pròpia (2019)

Imatge 7. Font: Pearltrees.com. Elaboració pròpia (2019)


Imatge 8. Font: Pearltrees.com. Elaboració pròpia (2019)

PearlTrees, com hem dit, és un marcador social que com podem observar a la primera imatge, ens dóna l’opció d’utilitzar la versió gratuita, una d’opció personal per un preu de 2.99€ cada mes i per últim l’opció avançada per la que s’hauria de pagar 4.99€ al mes. La pàgina només té dos idiomes possibles l’anglès i l’italià. En el cas de la segona fotografia podem veure l’estil de la pàgina. En crear-se un usuari la web ens permet afegir enllaços amb la icona “+”. Quan hi cliquem a sobre, ens apareix una finestra que ens permet inserir un enllaç i un cop desem la informació aquest apareix directament a la pàgina principal com es mostra en la imatge. D’altra banda, aquesta web també ens permet crear categories segons els nostres interessos per unir diferents enllaços en una mateixa carpeta temàtica. Una altra característica interessant de PearlTrees és l’apartat de “My Recomendations” on ens ofereix diverses pàgines i enllaços segons el que la web creu que ens interessa basant-se en els enllaços que hem inserit a la nostra pàgina principal. Considerem que és una pàgina web molt interessant i pràctica per desar els enllaços que cal tenir a mà en qualsevol moment i també per compartir informació amb tots aquells qui tinguin creat un usuari en la web.

Per últim, trobem els repositoris, que és un espai públic on tothom hi pot tenir accés i ens pot ser útil per anar guardant i trobant coses del nostre interès. Després d’haver fet una primera pluja d’idees sobre quins són els repositoris de material i recursos didàctics digitals, hem aprofundit en alguns.

Tiching seria un bon exemple. És un repositori de recursos educatius que si ens donem d’alta podem veure exemples d’experiències on es treballen alguns temes concrets en un curs i escola determinada i on a més a més podem tenir accés a diversos materials educatius per utilitzar en la nostra aula.

Per altra banda, un altre exemple seria el repositori Toolbox, que és un espai per poder trobar apps per usar amb els alumnes i demostracions de com has estat usades dins l’aula. Dins d’aquest repositori també trobem una opció de Mschools. Aquest repositori és un projecte que pretén ajudar a les escoles a introduir els dispositiu mòbils i a ajudar aquesta tecnologia mòbil en els processos d’ensenyament i aprenentatge. D’aquesta manera, si volem cercar una app per treballar els animals a 3r de primària, podem utilitzar els filtres, com hem anat explicant anteriorment. Primer de tot, seleccionaríem l’opció de les apps i veuríem els filtres que podem escollir: sistema operatiu, nivell educatiu, àrea o matèria i altres filtres com edat, competències bàsiques, idiomes… En el nostre exemple, seleccionaríem: nivell educatiu - primària i àrea o matèria - coneixement del medi natural (vegeu imatge 9 i 10). Si volguessim acotar una mica més, podríem seleccionar també edat 8-10. En definitiva, totes aquestes apps ens poden ser útils per treballar algunes àrees, els mestres que les van utilitzant les poden valorar.

Imatge 9. Font: Mschools.com. Elaboració pròpia (2019)


Imatge 10. Font: Mschools.com. Elaboració pròpia (2019)

Convé també destacar un altre repositori que és la Webquest. És una plataforma on el mestre pot publicar una proposta didàctica guiada en la que els alumnes han de fer una recerca a partir dels enllaços proposats. Es pot fer en format site però totes tenen una mateixa estructura formada per introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, crèdits i referències i guia didàctica. En aquest repositori podem trobar molts exemples de webquests classificades per categories o àrees. Per exemple, si cliquem sobre la categoria de Tecnologia/TIC, tenim 28 resultats trobats. Si seleccionem un d’aquests resultats (Les melmelades de l’àvia) tenim una primera fitxa tècnica amb diferents informacions rellevants. Veiem doncs, que tenim una descripció de la Webquest, qui l’ha elaborat, l’idioma, el cicle educatiu al qual està destinada, les competències bàsiques, categoria i altres etiquetes. A més, tenim un botó per veure aquesta Webquest en la qual apareix l’estructura comentada i dins d’aquesta les tasques i altres informacions útils pels alumnes.


Imatge 11. Font: Sites.com. Elaboració pròpia (2019)

Això doncs, veiem que és un recurs molt útil que ens permet donar autonomia als nostres alumnes, ja que els oferim una pauta amb el procés d’aprenentatge que han de seguir i ells mateixos han d’anar completant-la per aconseguir les conclusions necessàries.

Amb tot això, ens interessa passar de consumidors d’Internet a creadors o productors amb les eines per dissenyar i crear.

Eines per dissenyar i crear

Com us hem comentat, necessitem passar de consumidors a creadors i és que internet ofereix una gran quantitat d’eines per a crear contingut. A continuació, us adjuntem les diverses categories d’eines per a dissenyar:


En conclusió, podriem dir que no hem de ser simples consumidors d'internet, sinó que tenim infinitat de possibilitats per poder crear, produir i compartir amb totes les persones de la xarxa les nostres troballes i creacions. Us animem a fer ús de totes aquestes eines per un benefici col·lectiu!!
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)